Torre del Rellotge

Consisteix en una estructura de base quadrada i un peu de molta alçada, que acaba amb un cos quadrat, que és on hi ha el rellotge. Es va construir el 1772 a partir del disseny de l'enginyer Jorge Próspero de Verboom, a qui s'havia encarregat la renovació de tot el port. Així, es va convertir en un símbol fonamental del barri durant el segle XVIII.

Una de les anècdotes més curioses de l'edifici és la rellevància que va tenir en el seu moment a l'hora d'establir el sistema mètric decimal que impera en l'actualitat. Va ser l'any 1791 quan l'Acadèmia de Ciències de París va decidir buscar un sistema de mesures únic per a tot Europa. Amb aquesta finalitat, es va agafar com a referència el meridià de París, concretament el tram comprès entre Dunkerque i Barcelona. Doncs bé, el cas és que la torre del Rellotge va ser un dels punts geodèsics on el científic Pierre François André Méchain va prendre les mesures que van servir com a base del sistema mètric decimal. A més, la torre estava en un punt estratègic immillorable, perquè coincidia amb la intersecció entre un paral·lel i el meridià de París. De fet, anys després Ildefons Cerdà va aprofitar aquesta condició per dissenyar les avingudes del Paral·lel i la Meridiana en el marc del projecte de l'Eixample, les quals coincideixen exactament amb les línies fictícies que els donen nom.

Ja al segle xx, amb les millores introduïdes al port de Barcelona, el far va deixar de ser imprescindible. Això era l’any 1904, quan es va construir el far de Montjuïc, vigent fins al dia d'avui. Els responsables de la remodelació van estudiar la possibilitat d'enderrocar aquest far tan icònic, però el fet de ser un símbol del port molt arrelat el va salvar. És per això que es va optar per una solució intermèdia i es va reconvertir, així, en un rellotge, funció que ha conservat fins ara.