Costums

Conegueu Barcelona a través dels seus costums i tradicions.

Fer el vermut

El vermut ha tornat amb força

Encara que mai ha desaparegut, el vermut, aquesta exquisida beguda de tocs amargs, sembla viure una època daurada a Barcelona. Actualment, s'ha recuperat la tradició del vermut perquè famílies i grups d'amics es reuneixin en les carismàtiques bodegues.

Prendre el vermut s'associa a un ritu: el de l'aperitiu, i que al segle XVIII era exclusiu de l'alta burgesia catalana. El vermut està fet a partir de vi blanc neutre i fortificat, al qual s'afegeixen els botànics com ara herbes i donzell, prèviament macerats en aigua i etanol. De vegades, se li afegeix una dosi de caramel per donar-li el color vermellós. El vermut, una excel·lent excusa per reunir-se al migdia, és el protagonista dels aperitius de Barcelona, per la qual cosa no resulta difícil trobar un bar o bodega on degustar-lo acompanyat de les tradicionals tapes.

Sant Jordi

Dia del Llibre i la Rosa

Cada 23 d'abril, es celebra Sant Jordi, patró de Catalunya. Segons la tradició, ells regalen una rosa a la seva estimada, amigues, companyes o familiars i elles els regalen un llibre a canvi. De fet, la Diada de Sant Jordi coincideix amb el Dia del Llibre, que commemora la mort de Miguel de Cervantes.

La Diada de Sant Jordi és més multitudinària i multicolor a Barcelona. Les Rambles s'omplen de parades de llibres i roses des de primera hora del matí.

La Mercè

Festes Majors de Barcelona

Cada any, el 24 de setembre, Barcelona celebra la seva gran festa major: La Mercè, patrona de la ciutat. Les festes majors ofereixen un ampli ventall d'activitats, concerts, representacions i infinitat d'actes lúdics i culturals. La gran majoria es fan al carrer i de forma totalment gratuïta.

La Mercè és la gran festa de tots els públics, aquella que no deixa descontent a ningú perquè ofereix propostes per a tots els gustos i totes les edats.

La Castanyada

La festa més popular de la Tardor

La Castanyada és una tradició que es remunta a l'Edat Mitjana, quan els campaners havien de tocar a difunts tota la nit perquè la població resés per les seves ànimes. S'explica que els veïns anaven a l'església per portar-fruita seca, galetes, dolços i vi, i d'aquí neix aquesta festa.

A partir de segle XVIII, després de les celebracions religioses de la Diada de Tots Sants es popularitzen els panellets: petits dolços de forma diversa, fets essencialment de massapà, ametlla i pinyons. Una de les primeres referències escrites dels panellets data de 1807, en el famós dietari del Baró de Maldà, on es recull que aquests dolços eren ja populars a Barcelona.

En aquesta festa popular, la castanya és l'altra gran protagonista com producte representatiu de la tardor. Juntament amb els panellets, també podreu tastar: moniatos rostits i el moscatell, típic vi dolç.

Fira de Santa Llúcia

La tradicional fira de Nadal

Les primeres referències escrites de la fira de Santa Llúcia daten del 1786 però sembla ser que la celebració d'aquesta fira de Nadal podria ser molt més anterior.

Cada any, la fira de Nadal més antiga de Catalunya s'instal·la, entorn de 13 de desembre (la diada de Santa Llúcia) davant de la Catedral de Barcelona amb més de tres-centes parades. A la fira podem trobar figures per muntar el Betlem, avets, elements decoratius, instruments musicals: panderetes, carraclas i simbombes per acompanyar les nadales; Cagations i els tradicionals caganers.