Jardins del Teatre Grec

Si pugem pel passeig de Santa Madrona ens trobem davant d'una escalinata imperial de grans dimensions, feta de pedra, que s'alça pels dos costats d'un mur. Aquí hi ha l'accés principal als jardins del Teatre Grec. Des del mateix passeig ja s'entreveuen alguns elements importants que els conformen, com són la pèrgola, l'antic pavelló i les tanques vegetals, amb arbres grandiosos al darrere.

Els jardins del Teatre Grec formen part del conjunt de jardins que es van construir a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. L'objectiu principal d'aquests jardins era connectar la gran plaça del Solstici amb la part baixa del passeig de Santa Madrona, que aleshores acollia els palaus de l'Exposició Internacional. Se salvaven, d'aquesta manera, quaranta-quatre metres de desnivell.

Durant diversos anys, i fins el 1979, els jardins van quedar lleugerament descuidats. Va ser a partir del 1979 que van recuperar l'esplendor artística i paisatgística, quan es van convertir en la seu del Festival Grec, que se celebra cada any a Barcelona i acull tota mena d'espectacles de teatre i música.

El nom actual dels jardins és amb motiu de l'amfiteatre tan famós que hi ha. Es tracta d'una obra de l'arquitecte Ramon Raventós, que va aprofitar el pendent d'una antiga pedrera i va dissenyar aquest amfiteatre inspirat en el model tradicional grec.

Quan ens endinsem als jardins, una de les construccions que més crida l'atenció és la gran pèrgola farcida de plantes enfiladisses, que moltes vegades es converteix en el lloc preferit dels visitants per fer-s'hi alguna fotografia. Al costat de la pèrgola s'hi poden contemplar les vistes espectaculars de Barcelona que ens ofereix el gran mirador que hi ha. Si pugem un altre tram d'escales, apareix un espai rectangular i bastant allargat, enjardinat amb parterres geomètrics replets de plantes aromàtiques i tarongers, juntament amb una altra balustrada que dona al passeig de Santa Madrona. De tot l'espai, la biodiversitat és el que més destaca. Les plantes enfiladisses inunden de colors els murs, les columnes i les tanques, i als parterres, l'espígol, els agapants i les clívies conviuen amb els tarongers. Finalment, els gessamins i els rosers donen color a l'espai de la pèrgola.