L'Eixample Modernista

L'Eixample és la zona de Barcelona que més edificis modernistes concentra.

El modernisme català és un estil arquitectònic que es va desenvolupar a Catalunya i principalment a Barcelona, ​​al llarg d'uns 50 anys, entre 1880 i 1930.

La zona més privilegiada de l'Eixample, el Quadrat d'Or, està delimitada pel carrer Aribau i el passeig de Sant Joan, les rondes de Sant Pere, Sant Pau i Universitat i l'avinguda Diagonal. El Quadrat d'Or està considerat com un museu a l'aire lliure amb obres d'Antoni Gaudí, Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, entre d'altres.

La consolidació de l'Eixample com a centre burgès de Barcelona, ​​produïda durant l'última dècada del segle XIX i la primera del XX, va coincidir amb l'aparició i difusió del Modernisme, de manera que aquest espai privilegiat va esdevenir el centre de la Barcelona modernista.

Un passeig pel Quadrat d'Or ens permetrà admirar una immensa quantitat de joies arquitectòniques, fruit del desplaçament de la residència burgesa des de la ciutat antiga fins a l'Eixample central, cap al 1900. Entre els edificis més destacats es troben: la Casa Terrades o casa de les Punxes, la casa Lleó i Morera, la casa Amatller, la casa Batlló, la Pedrera o casa Milà, la casa Calvet ... entre d'altres.